dilluns, 29 d’octubre de 2012

Si és una nena, es dirà Elna


Dubtes, pors, inseguretats, i fins i tot una  mica d'escepticisme  Sensacions d'inici que acaben  transformant-se en alegries i optimisme extrem quan t’adones que tot va avançant, i que aquella decisió presa, potser no fa  pas tant, però que sembla eterna, comença a prendre una  forma coneguda. 

Ara ja fa tres mesos que ho sabem. Tres mesos per a fer-nos-en a la idea, per explicar-ho a tothom. Per enviar missatges, fer trucades, quedar amb la família, els amics, per viure moments emocionants tots ells, amb la por de si és aviat, o si ja es nota, o si realment n'estem fent un gra massa. Tres mesos per a imaginar-nos com serà la nostra nova vida, d'aquí sis mesos més.   

I és que ara fa un any que vam començar a construir la Via Augusta  per dins. Tot un entramat de converses interminables, moments compartits i fins i tot discussions necessàries que han anat modelant el que ara som: el nostre petit espai que,  en uns mesos, haurem d'aprendre a compartir al costat d'algú més. 

I és que encara no sabem si serà un nen o una nena. El que tenim clar és que si és nena, es dirà Elna. I el seu nom farà honor a una petita població del sud de França, on una infermera suïssa va acollir més de 600 dones republicanes embarassades i exiliades del camp de concentració d’Argelès, un infern post-guerra civil. 

Si és nen, es dirà Genís.  Per què ens sembla un nom amb la força suficient per encarar aquest procés que ens arrossega, i que és imparable.

I al final, tant si és un Genís, com si és una Elna, li haurem d'explicar moltes coses sobre les seves arrels, la història del seu país, i de la seva terra, i sobre el món que ens toca viure i sobreviure, i que esperem veure i viure dins una Catalunya Independent.

I mentre una mirada de complicitat ens recorda que som molt feliços, tenim present allò que segurament vam llegir en algun llibre, o que les nostres mares ens hauran repetit més d'un cop: “mai, però mai, estaràs segur que estàs fent les coses bé. Però fes-ho si creus que ho has de fer”. I ja està. Tema resolt. Tornes a tenir confiança en tu, mentre esperes que arribi, el que hagi d'arribar. 



Juanjo Bosk "Cançó a Elna"

dimecres, 2 de maig de 2012

#novullpagar

By @jrodrigo


"Bon dia, no vull pagar" 
Amb aquesta frase començava el dimrts al matí, 1 de maig. Al cotxe acompanyant-me, Neus i Josep Ausensi, autor del vídeo més polèmic i vist de la campanya #novullpagar, amb l'incident, lamentable amb un senyor del peatge d'Amposta.

Calia anar a la concentració, i així ho vam fer, a les 10.30 sortia una caravana de cotxes des del peatge de l'AP7 a Amposta, fins arribar al de Tortosa, allà feia goig els nombrosos cotxes adherits a la campanya.


Vam arribar al peatge, vaig dir "bon dia, no vull pagar" i de forma molt amable, i després d'ahaver-me anotat el model del cotxe, i no tinc clar si també la matricula, van aixecar-nos la barrera i posar el semàfor en verd, amb un "gràcies" vam passar.
Aquí teniu el vídeo, on hem preservat el dret a la intimitat dels treballadors del peatge. 



dijous, 19 d’abril de 2012

Setmana Santa

by @neusguiu 

Gairebé fem pasques a rams i ens saltem el nostre escrit sobre les vacances de setmana Santa! Som un cas! Com que a La Via Augusta hi som sempre, vam decidir que les nostres (petites) vacances dels sants dies els passaríem a Flix, que hi fan festa grossa.

 El divendres Sant hi fan la processó, amb la sortida dels armats i la samaritana, i el dissabte les típiques caramelles. I el diumenge el diumenge.... l’Ermita del Remei!

A Flix, i des de ja més de vint anys, hi ha un dia l’any en què tot el poble està pendent del temps, demanant a la Verge del Remei que “enguany tampoc plogui”: aquest dia és el dia de l’Ermita, el dilluns de pasqua. Els preparatius ja s’inicien diumenge, amb la plantada de les tendes de campanya per passar-hi la nit, i els tendals per protegir-se del sol l’endemà als diferents bancals de l’ermita, i el muntatge dels bars a la plaça per part de les entitats del poble, disposats a passar tots tota una nit saltant i ballant a so de discomòbil. El dilluns, amb cares de son, ballada de sardanes a la plaça, dinars en colles i famílies, i jotes a la tarda. Tot un poble bolcat a gaudir d’una festa que any rere any atreu més visitants.
 I nosaltres no ens ho podíem perdre! Aquí us deixem unes fotos per si algú s’anima a participar-hi l’any que vé.





Us deixem també amb una foto del meandre de Flix, accident geogràfic que abraça Flix i que permet unes vistes espectaculars del terme.


Prèviament a la Setmana Santa però, els Guiu’s es van trobar per fer una calçotada, i els Rodrigo’s el seu dinar anual de diumenge de Rams. Tenim unes famílies genials! Els Guiu’s no som tants com els Rodrigo’s, però tranquils que poc a poc anirem creixent!

Us presentem les nostres famílies!


I no volem acabar sense abans unir-nos al reconeixement que la Federació d’ERC de l’Ebre els va fer el passat 14 d’abril als pares de la Neus: la Dora i el Marcel van rebre la insígnia a la Fraternitat Republicana per la seva implicació en la lluita pel nostre País.
Enhorabona!! Com cada vegada que acabem un post, ens prometem que escriurem més sovint.

Esperem poder-ho complir!


dijous, 15 de març de 2012

"Canto amb llengua que somio" a Cop de Rock i més...

by @neusguiu  fotos&video by @jrodrigo 

No, no ens hem oblidat del Bloc, però és que últimament no hi som gaire a la Via Augusta, i és que ens encanta sortir d'excursió per estos mons!

D'entrada, a meitats de febrer vam anar de visita a Navarra: Olite, Tafalla, Marcilla.... Un lloc tranquil per un cap de setmana tranquil, aprofitat per celebrar que ja fa dos anys que compartim la vida. El temps ens passa volant!
En realitat a Navarra hi anàvem a descansar, però sorprenentment, a les 8h en punt del dissabte ja érem de peu i dutxadets perquè no mos sabem estar quiets! I au, esmorzar i cap a Olite, a visitar tot allò que sigui visitable.
D’entrada un Centre d’Interpretació del vi, i després un Castell medieval, que fa la impressió que d’un moment a un altre apareixerà una princesa cridant per la finestra perquè l’ha segrestat un drac. Igualet, igualet que a les pel·lícules!

Dinar a un dels pobles més amagats de tota Espanya, migdiadeta a la plaça, i passejadeta. Visitàvem poblets petits, però ens va encantar la vida que hi vam poder veure. I un carnaval ben diferent! Podeu veure el vídeo aquí: 


I de baixada, parada obligada a un celler a realitzar una visita guiada i un petit tastet, a les bodegues de Montecierzo. Meravellats de l'explicació de l'amo, dels inicis, i de l'esperit emprenedor que demostrava.... i que al final ens va fer deixar la pasta clar... 



I el primer de març,  cap a Andorra, en l'Esquiada Jove d'Ulldecona. Tot i que sense esquiar gaire, va ser un bon cap de setmana per desconnectar pel país dels Pirineus en bona companyia, en actuació estel·lar al Bingo. Bé, estel·lar, estel.lar,  no, perquè no vam guanyar un duro, però ens ho vam passar molt  bé!



I aquest passat cap de setmana passat hem posat la cirereta al pastís amb dos activitats que ens han encantat. Dissabte al matí, vaig poder assistir a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana, l'inici del camí d'alguna cosa que esperem ens porti definitivament  a la Independència del nostre país. I a la nit, vam fer un Cop de Rock ben intens, assistint a unes de les últimes funcions de la companyia Dagoll Dagom. Intens, sublim.... a cada nota, a cada cançó,  un record, una vivència viscuda, una etapa passada. Un espectacle fantàstic!!



I ja preparant la propera.... pendents d'on ens porti el vent...

dilluns, 16 de gener de 2012

Festes de Santantonà a Villores

Crònica per @jrodrigo

Un mes abans rebia una trucada, ens invitaven a participar a les Festes de Sant Antoni a Villores, llavors vaig recordar l'últim cop que vaig visitar el petit poble de Els Ports, a pocs km de Morella. Va ser a l'Aplec del 2010, un càlid juliol que recordo perfectament, amb el bon ambient d'aquestes trobades.

Ara la proposta era diferent, basada en la tradició i amb un clima una mica més contundent, calculo uns 30 graus per sota d'aquell aplec. 
Si, fins a -5º vam arribar, en diferència la nit més gelada que hem passat aquest any, però l'ambient i el foc d'aquesta particular festa van fer passar el fred a un segon pla. 

Fins a hores abans no sabia ben bé on anàvem, ni tampoc on dormiríem, per sort ens acompanyaven bons coneixedors de la festa i de la zona. 

Torre Julian, a Todolella, va ser la primera parada, allà faríem nit, una magnifica i espectacular, per les dimensions, masia rural, gestionada per una família del poble, gent pagesa, però amb vocació de servei. Una iaia estava assegura al Sol, la matriarca qui ens va dirigir al gendre, i el gendre al seu fill, qui ens va ensenyar la casa i les habitacions, 12 en total, amb calefacció (òbviament) i bany privat, i sobretot, unes vistes espectaculars de les muntanyes. Alguna cosa a destacar? el silenci, absolut i relaxant.



La propera parada ja va ser Forcall, la seva plaça major encara tenia les restes de la festa de la nit anterior, amb la crema de la gran foguera, era el pas obligat per anar després a Villores

Un poble acollidor, amb una veïns i veïnes hospitalaris, petit però amb una activitat frenètica en dies de festa. El sopar popular va servir per esclafar els cossos, i prevenir el que seria una nit molt freda i gèlida. Estofat de Patata i vedella, i carn a la brasa, un bon estímul per començar la nit, amb un sopar popular. De company de taula un jove, inquiet, Ovidi, de 5 anys, que ens va explicar una mica la festa dels diables, ell no tenia por, encara que hores més tard el veuríem plorant a la plaça després de caure davant els diables acabats de sortir en processó ;).


Després del sopar va ser el torn del cremat, i després començava la festa, des de la plaça major. Una festa curiosa, peculiar i molt participativa. Sant Antoni començava la comitiva, darrera d'ell els diables, que pegaven cops al terra, i feien anar a la gent amunt i avall. Començava així una processó, festiva, pel poble, i on els seus veïns obrien les portes de les seves cases per donar de menjar i beure a la gent del seguici. 
Dona igual ser del poble o no, tothom està convidat a entrar a les portalades de les cases, per cert precioses, i allà tastar els porrons de vi, cava, licors i aiguardents, acompanyats de pastes, tramusos i fruits secs. Emociona la hospitalitat, i paciència, de la gent, que veuen entrar desenses de persones a casa, just darrera de Sant Antoni i la comitiva infernal. 





Quan havíem passat ja per totes les cases, llavors era el torn de la foguera, de grans dimensions i que al matí havíem pogut veure com la muntaven. 


Els dimonis li calen foc, i el resultat aquest...




Un autèntic espectacle de foc, que agraeix el cos amb el fred que feia. Els més afortunats van poder passar durant pocs minuts per baix de la foguera, que després van deixar cremar enmig de la eufòria dels més joves i l'admiració de grans i petits.

I a partir d'allí , la festa estava servida... ball, primer a Villores, després al Forcall

A l'endemà els inquilins de la casa donaven el toc d'alerta al començament d'un nou dia, calia esmorzar i visitar la zona. A destacar? el poble de Mirambel, preciós, ja en terres aragoneses, amb carrers empedrats i cases amb grans portes de fusta noble.


La expedició va acabar, igual que el darrer cop que vam visitar la zona, a l'Ermita de Vallibona, al seu restaurant són típics els entrecots i carns a la pedra, que tu mateix et fas al teu gust a la taula... us en deixem una mostra per a que agafeu ganes d'anar-hi.





dijous, 5 de gener de 2012

Un any sense fum! (by Neus Guiu)


Avui fa exactament un any que vaig deixar de fumar. A les 18:40h, justament. Ho recordo perfectament: l’hora, el lloc, el dia, i també tota aquella gent que m’acompanyava mentre inhal.lava el fum de l’últim cigarret. I és que les coses importants les fas rodejat de gent important.

Avui fa un any que vaig dir adéu al fum. I casualment, junt amb l’angoixa que em va acompanyar durant uns quants mesos, es van fer pas reptes importants que van anar deixant noves olors.

L’adéu al fum em va portar l’olor  de l’inici d’un projecte de vida conjunt amb una de les persones més perseverants, compromeses i lluitadores que conec. Josep  posa treball, esforç i il·lusió en tot allò que fa.  I només puc fer que donar-li les gràcies per ser-hi sempre!

Noves olors també per la realització d’un petit somni , fet realitat gràcies i sobretot a l’Assum, qui va confiar cegament en una idea, i amb qui hem aconseguit  fer-la realitat: NAtres Consulta vol dir esforç i l’esperança d’un 2012 ple de nous projectes.

I l’olor d’un nou lloc on viure i que m’ha acollit amb els braços ben oberts, Ulldecona, mirant sempre de reüll el poble de Flix, aquell indret on vaig néixer, créixer i participar,  i on hi son la meva família i gran part dels meus amics.  Una família que sempre ha recolzat les meves decisions, per descabellades que han semblat moltes d’elles, i a qui m’estimo profundament;  i uns amics que passi el que passi, sempre estan aprop.

Noves olors que no fan més que sumar-se a velles olors que inunden el meu jardí, perquè cada dia sembli que torna a néixer una nova primavera.

A tots vosaltres us dec el que sóc.

Feliç 2012 sense fum! 


PD: estem tardant a actualitzar perquè estem preparant un vídeo que us farà caure de cul! Ai se eu te .... ;)