dilluns, 16 de gener de 2012

Festes de Santantonà a Villores

Crònica per @jrodrigo

Un mes abans rebia una trucada, ens invitaven a participar a les Festes de Sant Antoni a Villores, llavors vaig recordar l'últim cop que vaig visitar el petit poble de Els Ports, a pocs km de Morella. Va ser a l'Aplec del 2010, un càlid juliol que recordo perfectament, amb el bon ambient d'aquestes trobades.

Ara la proposta era diferent, basada en la tradició i amb un clima una mica més contundent, calculo uns 30 graus per sota d'aquell aplec. 
Si, fins a -5º vam arribar, en diferència la nit més gelada que hem passat aquest any, però l'ambient i el foc d'aquesta particular festa van fer passar el fred a un segon pla. 

Fins a hores abans no sabia ben bé on anàvem, ni tampoc on dormiríem, per sort ens acompanyaven bons coneixedors de la festa i de la zona. 

Torre Julian, a Todolella, va ser la primera parada, allà faríem nit, una magnifica i espectacular, per les dimensions, masia rural, gestionada per una família del poble, gent pagesa, però amb vocació de servei. Una iaia estava assegura al Sol, la matriarca qui ens va dirigir al gendre, i el gendre al seu fill, qui ens va ensenyar la casa i les habitacions, 12 en total, amb calefacció (òbviament) i bany privat, i sobretot, unes vistes espectaculars de les muntanyes. Alguna cosa a destacar? el silenci, absolut i relaxant.



La propera parada ja va ser Forcall, la seva plaça major encara tenia les restes de la festa de la nit anterior, amb la crema de la gran foguera, era el pas obligat per anar després a Villores

Un poble acollidor, amb una veïns i veïnes hospitalaris, petit però amb una activitat frenètica en dies de festa. El sopar popular va servir per esclafar els cossos, i prevenir el que seria una nit molt freda i gèlida. Estofat de Patata i vedella, i carn a la brasa, un bon estímul per començar la nit, amb un sopar popular. De company de taula un jove, inquiet, Ovidi, de 5 anys, que ens va explicar una mica la festa dels diables, ell no tenia por, encara que hores més tard el veuríem plorant a la plaça després de caure davant els diables acabats de sortir en processó ;).


Després del sopar va ser el torn del cremat, i després començava la festa, des de la plaça major. Una festa curiosa, peculiar i molt participativa. Sant Antoni començava la comitiva, darrera d'ell els diables, que pegaven cops al terra, i feien anar a la gent amunt i avall. Començava així una processó, festiva, pel poble, i on els seus veïns obrien les portes de les seves cases per donar de menjar i beure a la gent del seguici. 
Dona igual ser del poble o no, tothom està convidat a entrar a les portalades de les cases, per cert precioses, i allà tastar els porrons de vi, cava, licors i aiguardents, acompanyats de pastes, tramusos i fruits secs. Emociona la hospitalitat, i paciència, de la gent, que veuen entrar desenses de persones a casa, just darrera de Sant Antoni i la comitiva infernal. 





Quan havíem passat ja per totes les cases, llavors era el torn de la foguera, de grans dimensions i que al matí havíem pogut veure com la muntaven. 


Els dimonis li calen foc, i el resultat aquest...




Un autèntic espectacle de foc, que agraeix el cos amb el fred que feia. Els més afortunats van poder passar durant pocs minuts per baix de la foguera, que després van deixar cremar enmig de la eufòria dels més joves i l'admiració de grans i petits.

I a partir d'allí , la festa estava servida... ball, primer a Villores, després al Forcall

A l'endemà els inquilins de la casa donaven el toc d'alerta al començament d'un nou dia, calia esmorzar i visitar la zona. A destacar? el poble de Mirambel, preciós, ja en terres aragoneses, amb carrers empedrats i cases amb grans portes de fusta noble.


La expedició va acabar, igual que el darrer cop que vam visitar la zona, a l'Ermita de Vallibona, al seu restaurant són típics els entrecots i carns a la pedra, que tu mateix et fas al teu gust a la taula... us en deixem una mostra per a que agafeu ganes d'anar-hi.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada