dilluns, 29 d’octubre de 2012

Si és una nena, es dirà Elna


Dubtes, pors, inseguretats, i fins i tot una  mica d'escepticisme  Sensacions d'inici que acaben  transformant-se en alegries i optimisme extrem quan t’adones que tot va avançant, i que aquella decisió presa, potser no fa  pas tant, però que sembla eterna, comença a prendre una  forma coneguda. 

Ara ja fa tres mesos que ho sabem. Tres mesos per a fer-nos-en a la idea, per explicar-ho a tothom. Per enviar missatges, fer trucades, quedar amb la família, els amics, per viure moments emocionants tots ells, amb la por de si és aviat, o si ja es nota, o si realment n'estem fent un gra massa. Tres mesos per a imaginar-nos com serà la nostra nova vida, d'aquí sis mesos més.   

I és que ara fa un any que vam començar a construir la Via Augusta  per dins. Tot un entramat de converses interminables, moments compartits i fins i tot discussions necessàries que han anat modelant el que ara som: el nostre petit espai que,  en uns mesos, haurem d'aprendre a compartir al costat d'algú més. 

I és que encara no sabem si serà un nen o una nena. El que tenim clar és que si és nena, es dirà Elna. I el seu nom farà honor a una petita població del sud de França, on una infermera suïssa va acollir més de 600 dones republicanes embarassades i exiliades del camp de concentració d’Argelès, un infern post-guerra civil. 

Si és nen, es dirà Genís.  Per què ens sembla un nom amb la força suficient per encarar aquest procés que ens arrossega, i que és imparable.

I al final, tant si és un Genís, com si és una Elna, li haurem d'explicar moltes coses sobre les seves arrels, la història del seu país, i de la seva terra, i sobre el món que ens toca viure i sobreviure, i que esperem veure i viure dins una Catalunya Independent.

I mentre una mirada de complicitat ens recorda que som molt feliços, tenim present allò que segurament vam llegir en algun llibre, o que les nostres mares ens hauran repetit més d'un cop: “mai, però mai, estaràs segur que estàs fent les coses bé. Però fes-ho si creus que ho has de fer”. I ja està. Tema resolt. Tornes a tenir confiança en tu, mentre esperes que arribi, el que hagi d'arribar. 



Juanjo Bosk "Cançó a Elna"

5 comentaris:

  1. Ella o ell, no en sabran mai res dels vostres dubtes,només en tindran prou en que l'estiméssiu molt, tant com els vostres pares us han estimat a vosaltres, i que siguéssiu per a ella, o ell, un exemple de vida.
    Segur que serà guapíssima o guapíssim i per descomptat una gran persona

    ResponElimina
  2. M'has fet plorar bandidaaaa, que bonic, sigui nen o sigui nena serà el millor que us hagi passat en aquesta vida,molts ànims i endavant,besitos!

    ResponElimina
  3. enhorabona guapeta, disfruta de cada instant, es pura magia el que t´espere, segurament la epoca mes feliç e intensa de les vostres vides....Felicitats parella!!

    ResponElimina
  4. Mare, mare, mareta meua del meu cor i de la meua vida. És la millor noticia que he rebut des de que estem a Mèxic. Moltíssimes felicitats parella. Em quedo una mica en estat de xoc però contentíssima i amb ganes de veure el procès, així que ja et pots anar fent fotos i passant-les. jejejejeje. Besets als dos i enhorabona.

    ResponElimina
  5. Ramireta és un bonic nom també. jejeje

    ResponElimina