divendres, 15 de març de 2013

L'Elna també tindrà el cor flixanco


L’Elna naixerà al maig. Encara no ha vist món, però els seus pares ja li expliquen moltes coses sobre tot allò que l’envolta, sobre el moment difícil però lluitador que està vivint el seu país, i sobre totes aquelles coses que veurà i coneixerà a partir del mes de maig.

A l’Elna li han explicat que viurà a Ulldecona, i ja té moltes ganes d'aprendre a ballar el xim-xim, conèixer l’ermita, el Montsià, fer un munt d'amics al cole, i participar amb tot el que pugui de la vida del seu poble, convertint-se en una gran falduda, com el seu pare.

L’Elna, però, també sap que formarà part d'un altre poble, el poble de Flix, el de la seva mare, que aquestes últimes setmanes està patint uns moments molt difícils. L’Elna sap que no hi viurà, però que des del primer dia li ensenyaran a estimar-lo i a sentir-se’l com a propi. L’Elna també tindrà el cor flixanco.  

Ara l’Elna ja sap que a Flix hi ha una empresa que es diu La Fàbrica, que hi és de tota la vida, i  que forma part de la gent del poble. Els seus iaios no hi treballen, però hi van treballar els seus reiaios, i molts amics i altres familiars de la seva mare, i no pot deixar de sentir-se molt trista perquè li han dit que ara vol marxar.

I és que l’Elna vol conèixer totes aquelles coses que li explica la seva mare i que encara no ha vist, però que ja sap que existeixen. Sap que possiblement moltes d'aquestes coses no tornaran, perquè irremeiablement les coses canvien, però n'hi ha d'altres a les que no vol ni pot renunciar.

A l’Elna li han explicat que, quan arriba la primavera, els carrers de Flix s’omplen de gent, l’Avinguda Catalunya fa un goig i una olor especial, i els bars són plens de nens i grans.  L’Elna té ganes de veure les pubilles i els hereus a les festes majors, i els gegants i capgrossos, trencar tupins i participar a la festa del riu.
L’Elna vol veure molts nens i nenes sortint del cole, aquells embussos de cotxes que es formen els dies que plou, i també quan no plou; L’Elna vol saber què vol dir menjar una clotxa el dia de l’ermita, i ballar sardanes i la jota de Flix,  i vol veure els armats, i despertar-se amb el soroll que fan el diumenge de pasqua a la plaça del mercat.
I vol conèixer el meandre,  i vol anar a caçar granotes a “la bassa”;  i ballar el ball de quintos, i anar a la festa del Carrer Sant Pere, al carrer dels seus iaios.

I l’Elna vol fer tot això i un munt de coses més, i sap que ho farà, perquè aquestes últimes setmanes la seva mare li ha explicat que, tot i que Flix viu un dels moments més difícils de tota la seua història, cal que es senti molt orgullosa pel que està passant: veïns i veïnes de Flix que s’han unit, tots, per lluitar pel seu futur. Treballadors i treballadores de la fàbrica i d'altres empreses que hi treballen, comerciants, mestres i professors, nens i nenes,  i altres nens i nenes una mica més grans que han format una assemblea de joves de Flix, i sobretot, un ajuntament que s’ha posat al servei de tot un poble.

L’Elna creu que li agradaria ser a l’esplanada de camions, a porteria, participar de la cadena humana i de la marxa lenta de cotxes, i poder ballar dissabte al concert reivindicatiu que han preparat els joves del poble. Però l’Elna sap que la seva mare està preparant la seva arribada, que ja queda molt poquet,  i per això no la pot portar.  I l’Elna sap, perquè li explica la seva mare, que hi ha moltes altres mares i molts altres pares, i moltes altres Elnes que també voldrien ser a Flix donant suport però que no poden perquè també viuen lluny.  Però que hi son, sempre, amb el cor i el pensament.

L’Elna està orgullosa del poble de Flix, perquè l’Elna serà una gran falduda, però també tindrà un enorme cor flixanco.

A tot el poble de Flix, no defallim! #Flixenlluita!